Dotze mans i molta feina: un matí amb les Cosidores de Salt

És un espai compartit amb una companyia de teatre a la segona planta de l’Ateneu Popular de Salt. Un ateneu que, abans de ser ateneu, havia sigut una fàbrica tèxtil -la Coma Cros- que l’any 1999 va tancar les portes després de 149 anys de lligam amb el municipi. La Fatima, la Milouda, l’Ikram, la Zaima, la Margarita i la Hakima estan recollint els retalls de roba que hi ha escampats per damunt de la taula i els ordenen reposadament per col·locar-los al seu lloc. Avui no hi són totes i és un dia d’aquells en què toca deixar el didal guardat i posar-se a fer allò que, a vegades, costa de fer: endreçar. Toca buidar caixes i bosses per tornar-les a omplir. Cada element té un espai assignat a l’estanteria que presideix la paret i cada retall de roba pot tenir una nova vida. “Guardeu els retalls per fer-ne coixins!”, crida Alba Latorre, abans de sortir de la sala. Elles sis són algunes de les integrants del col·lectiu de Cosidores de Salt, un dels projectes sorgits a l’Ateneu i que impulsa la Comunalitat de Som de Salt gràcies a una subvenció de la Generalitat.

“Jo vaig venir a parar aquí per la professora de català. Estava fent un curs i em va proposar si voldria aprendre a cosir. I vaig dir que sí. M’agrada molt venir perquè és un espai de confiança. Aquí estem juntes, parlem... I ens fa molta il·lusió veure quan les persones porten els nostres peces!”, explica Hakima, de 53 anys. Aquest va ser també el procés que va seguir l’Ikram, de 43 anys, per aterrar a l’Ateneu. “Cada dia primer reso, després preparo l’esmorzar i després de fer un got de te vinc cap aquí. M’agrada molt venir perquè m’agrada molt cosir. Jo ja cosia abans, sé fer patrons i faig encàrrecs a casa, en vaig aprendre a Nador. Sé fer una mica de tot...”, afegeix amb un somriure orgullós mentre explica que també ha fet fins i tot algun vestit per encàrrec.  De fet, la Hackima afegeix ràpidament: “en sap molt, ella, molt més que nosaltres!”. El joc de mirades és constant i els diàlegs salten del català al castellà i a l’amazic amb facilitat.

"M’agrada molt venir perquè és un espai de confiança. Estem juntes, parlem... I ens fa molta il·lusió veure quan les persones porten les nostres peces!"

No tothom en sabia, però, de cosir quan van començar a trobar-se a l’Ateneu. Algunes d’elles, com la Milouda -de 46 anys- venien gairebé des de zero, però aquí hi van trobar un espai per compartir i sortir de la rutina. “Cada vegada aprenem més. Per exemple, vam fer tot el vestuari del circ i va ser molt bonic veure com portaven les peces que havíem fet. Aquest grup és molt important per a nosaltres perquè crec que podem fer una cosa per a la gent i alhora no tenim cap altre lloc com aquest”, afegeix.

Una visió que comparteix la Fatima, 40 anys, que explica que més enllà de ser un espai de trobada entre elles, també esdevé una sortida laboral que poden compaginar sortejant les obligacions familiars i domèstiques. “Venir aquí ens permet tenir un espai per sortir de casa. A mi m’encanta cosir, et puc fer una totebag amb els ulls tancats! N’hi vaig fer una a la meva germana i li va agradar molt”, recorda.

Totes elles coincideixen amb un fet, a banda de ser un espai per teixir complicitats, el col·lectiu de les Cosidores de Salt és un espai empoderador. “Ara ja fa dos anys que ho fem i hem arribat a fer moltes coses! Sempre tenim encàrrecs, anem també a vendre les peces al mercat i per a nosaltres és una manera de treballar. Jo fa temps que busco feina però tot i que vaig arribar fa 16 anys, és complicat trobar alguna cosa. Et demanen l’idioma i un nivell d’estudis que ho fa difícil. L’any passat vaig estar buscant feina i no... Per això és important aquest lloc, perquè tens il·lusió i alhora penses que potser cosint pots fer coses per seguir endavant”, exposa la Zaima.

"Jo fa temps que busco feina però tot i que vaig arribar fa 16 anys, és complicat trobar alguna cosa. Et demanen l’idioma i un nivell d’estudis que ho fa difícil"

El col·lectiu funciona per encàrrecs. A través del correu (cosidoresdesalt@gmail.com) Alba Latorre centralitza totes les comandes i les trasllada al grup de cosidores, que es troba a l’Ateneu per posar, mai millor dit, fil a l’agulla. A banda de fer encàrrecs, totes elles es formen sempre que poden i també venen alguns dels productes que fan en fires i mercats. Entre els elements estrella destaquen els bufs, les bosses de mà, els estoigs, embolcalls reutilitzables de tela per a entrepans o les bosses d’autocura fetes de manera conjunta amb l’entitat KemonïkONG. També tenen presència a les xarxes socials, on fan difusió de treballs i fires a través d’Instagram (@cosidoresdesalt).

La Margarita té 55 anys i això de cosir li ve de família. “Sempre he cosit. La meva besàvia era modista i les meves àvies cosien. Jo sempre he cosit les coses de casa i és una feina que no està ben valorada. Al principi ho feia com un extra i m’ho compaginava amb la feina, però per un problema de salut ara no puc treballar i va coincidir amb la creació del grup”, exposa Margarita, que porta la veu cantant mentre comenta a la resta amb veu alta que les caixes, millor que siguin transparents per veure el que hi ha a dins. “Aquí totes som diferents, d’edats diferents, de cultures diferents i de llocs diferents. I no ha sigut fàcil... Però ens entenem. Començar de zero sempre és difícil, però és un camí que seguim, a poc a poc, i bona lletra. És un rodatge”, conclou.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Cosidores de Salt (@cosidoresdesalt)

Aquestes dotze mans porten dues hores en dansa i cada retall ha quedat meticulosament guardat allà on era pertinent. Toca fer una petita pausa. La taula que presidia la sala es buida de teles i objectes, i els fruits secs relleven al material de cosir per sortir a escena: és l’hora d’esmorzar. Toca parar per tornar-se a posar mans a l’obra, segurament com devien fer tantes i tantes cosidores de la Coma Cros durant dècades fins que la fàbrica va tancar les seves portes i ara, d’alguna manera, allò que va ser el motor econòmic de tantes generacions torna a ser protagonista de l’espai que un dia va ocupar.