28.12.2023
La Farga no és una revista qualsevol, és la revista de Salt. Aquesta publicació va néixer al maig de 1979 com un butlletí impulsat pel Casal de Jubilats i alguns simpatitzants. En aquell temps, un grup de jubilats jugaven a la petanca a la plaça Verdaguer (dels Peixos) i entre el Bisbat, que va cedir el terreny, i les aportacions econòmiques de la fàbrica Gassol, a més d’altres donacions, es va agençar l’espai per al joc de petanca i es va construir l’edifici on està situat l’actual Casal.
L’any 1979, hi va entrar jovent que tenia altres inquietuds i van decidir editar un butlletí que reflectís les activitats del Casal i donar l’oportunitat de col·laborar-hi a tothom que tingués alguna cosa a dir, creant-se el consell de redacció. Des d'aleshores, desenes de saltenques i saltencs han passat per aquesta revista i n'han il·lustrat les pàgines amb les històries de la gent del municipi creant un recorregut vital que s'allarga més de quaranta anys i que segueix en peu en plena era de la digitalització.
"Una noia que col·laborava a la Farga em va proposar venir a l'equip de redacció fa uns 15 anys. Jo encara treballava i sempre m'he buscat temps per les coses que m'han agradat. A la Farga tenim quatre jubilats, dues d'aquestes persones tenen nets, alguns han de tenir cura dels pares... Anem fent el que podem", explica Júlia Pujolràs.
La revista porta més de 300 números publicats, enguany al mes de desembre va arribar a la publicació 347. Actualment, el consell de redacció està format per vuit persones: quatre joves i quatre jubilats. I també compten amb ajuda per a fer la maquetació. Tot i la seva llarga història, la digitalització ha minvat les capacitats econòmiques de la publicació, que viu dels anunciants amb l'objectiu d'oferir el contingut de manera gratuïta a la ciutadania. "Molts de nosaltres no som de números i no ens hi fixàvem. Però un bon dia ens vam aturar a mirar-ho perquè no anàvem bé. Vam parlar amb la tresorera i vam veure que ens començaven a fallar els anuncis. Cada mes tenim pèrdues en cada sortida de revista i seguint a aquest ritme, s'hauria de tancar... I no volem que això passi. No volem es perdi", exposa Pujolràs.
La direcció de la revista s'ha plantejat abandonar el paper, però són reticents a fer-ho. Al cap i a la fi, no hi ha res com el suport físic. "Sempre hi ha el recurs de digitalitzar-la, però no és el mateix. Molta gent que la segueix ho fa perquè són persones grans i la volen en paper. Mentre que el jovent potser creu que és una revista d'avis. Però no és cert perquè també hi ha publicacions d'escoles. Cada mes tenim articles d'ensenyament", afegeix.
La Farga és una publicació feta a Salt, per gent de Salt i per a gent de Salt. Un espai on tothom hi té cabuda i que té una història de quatre dècades que s'ha traspassat de generació en generació. Un patrimoni que no volen deixar perdre tot i les dificultats que se'ls han posat al davant. "A Salt hi ha gent molt interessant i et sorprens. Totes les converses són interessants. El poble ha canviat molt en 40 anys. La Farga permet reviure records i rememorar el passat. Quaranta anys no són tants, però en vida sí. No és el preu que costa fer la revista, que pensem que no és tant, però no volem que es perdi perquè seria com perdre un trosset de Salt", conclou.
La Farga va renovar recentment la seva pàgina web (revistalafarga.cat). Allà les persones interessades poden identificar la vintena d'establiments on poden trobar la revista en paper. També hi poden trobar la revista digitalitzada i consultar-la en pdf. Finalment, l'espai disposa d'hemeroteca i permet recuperar la versió digitalitzada de tots els números de la revista: des del desembre de 1979 fins a l'actualitat.