Un racó de Gàmbia a les hortes de Salt

Un dels tresors del municipi de Salt són les seves hortes. Un espai verd limítrof amb el nucli urbà, farcit de racons de natura i transitat per molts amants de l'agricultura que en conreen la seva terra per afició, per tradició o per treball. També és un indret que s'ha convertit en la porta per viatjar a molts altres països, els de les persones que cultiven a les hortes productes típics de les cultures de les quals provenen i que, després d’anys de fer-ho, formen part del paisatge hortícola.

En aquest entramat de cultures i agricultures hi trobem un racó de Gàmbia que en el darrer any ha estat lligat al projecte d'agroecologia impulsat per Som de Salt i l'associació Milfulles. Aquest esperit gambià, fortament lligat a la terra, està representat per un grup de dones migrades que han format part d’un curs d’agroecologia, impartit per l’empresa Espigall i amb el suport de l’Escola Agrària de Manresa, amb l’objectiu d’oferir eines al col·lectiu que, segons Milfulles, actualment té més projecció a les hortes.

Les dones hortolanes, que des de fa anys cultiven estacionalment les seves hortalisses, han afegit a les seves tasques agrícoles una nova activitat; i és que, a més de treballar els seus horts, durant el temps que ha durat el curs, el grup s’ha trobat diverses vegades per setmana en un camp comunitari on han posat en pràctica tot allò que han après.

Una de les integrants del projecte, l'Aminata, té 37 anys i explica que feia temps que coneixia a Pilar Martínez, de l'associació Milfulles. "Coneixia la Pilar des de fa temps, perquè treballàvem a l'hort a l'estiu. Fent el iagatane o sangumé. Teníem llavors i les hem anat plantant, hi ha moltes coses a fer a l'hort! Venim dues vegades a la setmana, ens trobem i de fet a les hortes hi ha molta gent d'arreu. Ara que l'estiu s'ha acabat, comencem a plantar coses d'hivern com cebes, alls, espinacs, cols... Amb el que recollim doncs ens serveix per a nosaltres o per a amigues". 

"Coneixia la Pilar des de fa temps, perquè treballàvem a l'hort a l'estiu. Fent el iagatane o sangumé. Teníem llavors i les hem anat plantant, hi ha moltes coses a fer a l'hort!"

L'Aminata s'agrupa amb la resta de companyes i, en un tancar i obrir d'ulls, tots els pebrots i les albergínies de l'hort han quedat recollides i apilades dins un cubell de plàstic que esdevindrà el punt neuràlgic d'un intercanvi: "Qui vol això?", es van preguntant entre elles mentre cadascú acaba amb el seu particular botí de verdures apilonat. La Dardó Sukou, que té 60 anys, explica que el fet d'anar a l'hort s'ha convertit en una rutina. "No fa gaire temps que vinc. Abans de venir aquí tenia algunes nocions d'agricultura, però m'agrada venir perquè m'agrada treballar a l'hort. El que recollim ens serveix per preparar menjar a casa". 

De la terra i per a la terra

Sentint que la terra és la base i una important font d'oportunitats, Pilar Martínez, va començar a cuinar el que s'ha acabat convertint en un projecte emocionant que ha pogut comptar amb l'impuls de la comunalitat de Som de Salt: "Ja les coneixia d'abans. Moltes d'elles fa temps que treballen a l'hort i amb alguna havíem coincidit en un projecte d'alfabetització. Sabia què feien horta i des de fa temps tinc al cap la idea que si ajuntem esforços i coneixement podem fer un projecte que permeti abastir a les seves famílies i crear una petita xarxa d'abastiment". 

Tot plegat, a més a més, en un indret històricament marcat pel seu passat agrícola i que té en les hortes de Salt un escenari immillorable. "L'horta és un espai per fer salut, per aprofitar el recurs que tenim i generar productes que beneficiïn a la comunitat. Sabem que és molt difícil que les persones que venen n'obtinguin un sou a finals de mes, però almenys n'obtenim la compensa de la collita. I tot fet de manera ecològica", explica Martínez, que afegeix que l'aprenentatge és mutu. "Elles en saben moltíssim. Jo estic aprenent molt d'elles, de cuina i de gastronomia de Gàmbia". 

A Pilar Martínez li brillen els ulls quan veu que el col·lectiu de dones s'engresca amb les hortes. "Vas fent camí amb un horitzó i una estratègia, però sense generar grans expectatives. Sí és cert que amb els companys de Milfulles projectem somnis que ens agradaria assolir com un sistema de producció i distribució d’aliments just, sostenible i saludable, capaç d’abastir una part de les necessitats a nivell local, i fer-ho a partir de l’esforç de petits hortolans i hortolanes que treballin la terra amb mirada agroecològica i amb el suport de les nostres administracions". 

Martínez afegeix que "per mi això és un projecte de vida, pràcticament. Jo sento que és el que estic cridada a fer. Per això no miro gaire més enllà. Per mi estar aquí amb elles és un objectiu assolit per haver traspassat aquestes barreres culturals i gaudir juntes de les estones a l’hort en contacte amb la terra".

"Per mi estar aquí amb elles és un objectiu assolit per haver traspassat aquestes barreres culturals"

Gàmbia es troba a 4.500 quilòmetres de distància de Catalunya. Tot i això, les fronteres es desdibuixen i les distàncies s'escurcen quan tothom treballa a l'hort colze a colze. "A vegades vinc una mica a l'expectativa perquè la comunicació és difícil. Però el treball de la terra i veure créixer el que plantem crea una sintonia que va més enllà de les paraules i de la cultura. És estar en harmonia amb aquest entorn tan ric com és el de les hortes de Salt. L'espai, les hortes i la seva gent són el més valuós. Sento que hi ha tanta força aquí que si no l'aprofitem seria una frustració", conclou Martínez.